Passa al contingut principal

Robert Forster

                                                 UNA NIT PER RECORDAR




  Una de les actuacions més esperades del "Primera Persona" que va tenir lloc
al CCCB durant els primers dies de maig de 2013 fou la de Robert Forster. Un dels fundadors del grup de pop independent The Go-Betweens s'acompanyava en aquesta ocasió per diversos músics de l'escena del nostre país ( la Part Company, amb Fred i Son, Evripidis o Adrián de Alfonso). El concert va consistir en la interpretació d'algunes de les peces més emblemàtiques del grup de Brisbane i del mateix Forster en solitari.
  És possible que poques persones, fins i tot aquelles amants de la música, saben qui van ser The Go-Betweens. Si diem que van ser un dels grans de la música pop de tots els temps, comparables fins i tot als The Smiths o als Rem no exagerem. Però es clar, no van tenir la sort (o potser sí) d'entrar en l'esfera mediàtica, potser en part per què procedien de la perifèria del planeta( encara que fos dins del món anglosaxó). I també, probablement, per què no eren un grup avesat a la provocació i a l'escàndol gratuïts i que no tingués a veure amb el seu art. Simplement es van dedicar a fer bones cançons. I això és tot. 
L'any 2006, amb la mort de l'altre component emblemàtic del grup, Grant McLennan, el grup va deixar d'actuar.
  Moments abans del concert, Robert Forster es passejava tranquil-lament pels passadissos del teatre del CCCB, esbossant un somriure amable, vestit elegantment. Ni més ni menys com la seva música.
Fotografia de Miquel Taverna
  De primer començà interpretant en solitari algunes de les seves cançons escrites després de la desaparició del grup. Després, ja amb el conjunt, tocaren algunes de les cançons més recordades de The Go-Betweens ("Head full of steam" o "Born to a family", per acabar amb Spring rain), fet que accentuà encara més la comunió i l'entusiasme del públic.
  Fou un gran concert. Les seves cançons, més aviat breus i d'una riquesa musical indubtable, destaquen també per unes lletres molt literàries. Forster destil-là humor i simpatia, en un ambient molt amistós; per exemple quan va batejar el grup que l'acompanyava com els Micacos. I es mostrà tothora molt comunicatiu. Sens dubte ell s'ho estava passant bé. I això es nota.
  En definitiva, un concert únic. No era habitual comptar amb la presència a Barcelona de Robert Forster i, sobretot, actuant amb el grup de músics, molt solvents, creat especialment per l'ocasió. La seva coordinació fou òptima, tenint en compte els pocs dies d'assaigs que van disposar. No va ser tampoc una vetllada nostàlgica. No calia. Simplement es tractava d'escoltar bona música. I això s'acomplí a la perfecció.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Realitat fragmentada

Fotografia de Willy Ronis   És una percepció i gairebé un fet evident que la nostra realitat més immediata o l'acte de pensar no formen part d'un procés homogeni, continu. Són més un conjunt de fragments o discontinuïtats amb una relació ambigua entre sí. Com les peces d'un puzzle que al final del dia intentem ajustar amb més o menys èxit. La realitat és una successió d'imatges ràpides, múltiples i sovint inconnexes. En aquest sentit, el pensar també esdevé alterat, amb poca capacitat d'enlairar-se amb plena llibertat. Però fins i tot en instants de pausa, quan el temps sembla dilatar-se, la realitat també és fragmentària. És fruit d'una lluita entre els nostres sentits i el pensament? O d'un temps fracturat, irregular, que provoca uns desnivells i uns salts en la nostra percepció de la realitat?   Quan la memòria recull esdeveniments que deixen de ser present per esdevenir passat, no és capaç de deixar-nos unes imatges pulcres. La majori

La memòria, segons Erri De Luca

  Dilluns, 10 de març. Nova conferència del cicle "Ciutat oberta" que organitza el CCCB. Avui, el protagonisme recau en Erri De Luca, escriptor italià de sòlida trajectòria, autor de novel-les breus, d'una rara intensitat poètica. Però sobretot és un autor que intenta furgar en l'oblit per què torni a emergir allò que semblava irrecuperable i que mereix ser recordat. El seu és un compromís per a la memòria.       La conferència gira a l'entorn del Mediterrani i de les seves ciutats, com a lloc de trobada i d'intercanvi. En particular sobre Nàpols, la ciutat on va néixer l'any 1950. Destaca la importància que van tenir en el seu procés de formació les històries que sentia sobre la guerra i en els anys que van venir després. S'hi nota que en la seva escriptura el sentit de l'oralitat hi té un pes cabdal. Com la poesia. Erri De Luca, malgrat que escriu en prosa, és un gran poeta. Les seves frases són curtes, amb les paraules justes, d'una enor