Les Brigades Internacionals

                              
                                           HISTÒRIA D'UNA DESIL-LUSIÓ
 
  
  "Al principi, la idea d'anar-me'n a Espanya, on havia esclatat la insurrecció contra Franco, no va néixer de les ganes d'ajudar la República Espanyola, sinó de la necessitat d'ajudar-me a mi mateix". Així comença el relat de Sygmunt Stein, escrit originalment en jiddisch i publicat a París l'any 1961. Stein, periodista i militant comunista jueu de Praga, trasbalsat pels processos de Moscou, decideix participar a la Guerra Civil i s'incorpora a les Brigades Internacionals. Però l'esclat d'il-lusió i de joia en els inicis, en què la revolució estava triomfant i la unió en la lluita contra el feixisme semblava ben real, aviat féu un tomb i una sèrie d'esdeveniments contradictoris i decebedors ocuparen el seu lloc. 
  Stein des d'una posició de treball més o menys privilegiada observa els canvis que es produeixen i com s'imposen progressivament en el bàndol republicà les mesures dictades per Stalin en el seu afany pel control de la guerra. Per això no dubta, amb l'ajuda inestimable dels seus titelles, de crear un estat de terror contra qui es desviï de la fe dogmàtica de l'estalinisme. Al costat de companys nobles i idealistes, Stein ens pinta un retrat demolidor d'alguns comissaris comunistes ortodoxos que s'aprofiten del seu càrrec per exercir tota mena de privilegis i prenent una colla de decisions absurdes basades en la mentida.

   Aquest llibre és, doncs, la història d'una desil-lusió; una denúncia de la vilesa i de l'engany de l'estalinisme. Com la sospita i les delacions s'infiltren vigorosament i com tot plegat acaba podrint els mateixos bastiments amb què s'alça l'edifici de la República. Moltes de les històries i i de les anècdotes que explica ell mateix n'és testimoni directe; en d'altres les hi han explicat. Com diu Jean-Jacques Marie en l'aclaridor epíleg, "els records d'Stein són el crit de ràbia d'un home revoltat, que se sent enganyat i traït. La seva decepció és proporcional a l'entusiasme inicial, però no s'enfonsa en l'amargor". Davant d'això, Marie es pregunta si Stein exagera en la descripció d'alguns dels personatges i d'alguns banquets disbauxats del quals n'és testimoni o bé en el suposat antisemitisme d'una part de les Brigades i també sobre l'ajuda real de la Unió Soviètica a la República. Ja que, ens diu, la memòria que selecciona i esborra, també pot exagerar el que conserva. Tanmateix, acaba afirmant, a partir d'altres dades, que essencialment no exagera. Però l'escriptura també és una forma de revenja. En tot cas no deixa de ser una activitat de primer ordre al servei de la memòria i una lluita contra l'oblit.

   L'estil d'Stein és directe, planer. La prosa, brillant i suggerent. Per allò que explica i com ho explica. Amb naturalitat, malgrat l'horror. Transferit inicialment a la seu de les Brigades a Albacete, s'assabenta dels fets de maig del 1937 i l'anihilació del POUM i dels anarquistes. Ingressat posteriorment en un hospital i membre de la companyia Botwin, després de la seva derrota abandona Espanya i torna a França: "Quan el tren va arribar a París, els familiars i els amics que esperaven els brigadistes els van fer una calorosa rebuda. Jo vaig baixar del tren i vaig caminar tot sol per l'andana. No m'esperava ningú". Stein, és un home derrotat, decebut. Com els ideals poden ser traïts, com una esperança s'apaga en poc temps.
Molt curiosa i il-luminadora és també la descripció en poques línies que fa sobre Barcelona i la seva gent, en els moments que arriba per primer cop amb les Brigades i el canvi que es produeix quan torna a la mateixa ciutat mesos després dels fets de maig. 
Obra necessària i valuosa, Brigades Internacionals. La fi d'un mite, és un llibre molt ben escrit, incòmode a vegades, lúcid i que ens ajuda a entendre algunes de les causes que van fer que la República acabés perdent la guerra.




 Brigades Internacionals. La fi d'un mite. Sygmunt Stein. Traduït del francès per Josep Alemany. Edicions de 1984.