Passa al contingut principal

Les Brigades Internacionals

                              
                                           HISTÒRIA D'UNA DESIL-LUSIÓ
 
  
  "Al principi, la idea d'anar-me'n a Espanya, on havia esclatat la insurrecció contra Franco, no va néixer de les ganes d'ajudar la República Espanyola, sinó de la necessitat d'ajudar-me a mi mateix". Així comença el relat de Sygmunt Stein, escrit originalment en jiddisch i publicat a París l'any 1961. Stein, periodista i militant comunista jueu de Praga, trasbalsat pels processos de Moscou, decideix participar a la Guerra Civil i s'incorpora a les Brigades Internacionals. Però l'esclat d'il-lusió i de joia en els inicis, en què la revolució estava triomfant i la unió en la lluita contra el feixisme semblava ben real, aviat féu un tomb i una sèrie d'esdeveniments contradictoris i decebedors ocuparen el seu lloc. 
  Stein des d'una posició de treball més o menys privilegiada observa els canvis que es produeixen i com s'imposen progressivament en el bàndol republicà les mesures dictades per Stalin en el seu afany pel control de la guerra. Per això no dubta, amb l'ajuda inestimable dels seus titelles, de crear un estat de terror contra qui es desviï de la fe dogmàtica de l'estalinisme. Al costat de companys nobles i idealistes, Stein ens pinta un retrat demolidor d'alguns comissaris comunistes ortodoxos que s'aprofiten del seu càrrec per exercir tota mena de privilegis i prenent una colla de decisions absurdes basades en la mentida.

   Aquest llibre és, doncs, la història d'una desil-lusió; una denúncia de la vilesa i de l'engany de l'estalinisme. Com la sospita i les delacions s'infiltren vigorosament i com tot plegat acaba podrint els mateixos bastiments amb què s'alça l'edifici de la República. Moltes de les històries i i de les anècdotes que explica ell mateix n'és testimoni directe; en d'altres les hi han explicat. Com diu Jean-Jacques Marie en l'aclaridor epíleg, "els records d'Stein són el crit de ràbia d'un home revoltat, que se sent enganyat i traït. La seva decepció és proporcional a l'entusiasme inicial, però no s'enfonsa en l'amargor". Davant d'això, Marie es pregunta si Stein exagera en la descripció d'alguns dels personatges i d'alguns banquets disbauxats del quals n'és testimoni o bé en el suposat antisemitisme d'una part de les Brigades i també sobre l'ajuda real de la Unió Soviètica a la República. Ja que, ens diu, la memòria que selecciona i esborra, també pot exagerar el que conserva. Tanmateix, acaba afirmant, a partir d'altres dades, que essencialment no exagera. Però l'escriptura també és una forma de revenja. En tot cas no deixa de ser una activitat de primer ordre al servei de la memòria i una lluita contra l'oblit.

   L'estil d'Stein és directe, planer. La prosa, brillant i suggerent. Per allò que explica i com ho explica. Amb naturalitat, malgrat l'horror. Transferit inicialment a la seu de les Brigades a Albacete, s'assabenta dels fets de maig del 1937 i l'anihilació del POUM i dels anarquistes. Ingressat posteriorment en un hospital i membre de la companyia Botwin, després de la seva derrota abandona Espanya i torna a França: "Quan el tren va arribar a París, els familiars i els amics que esperaven els brigadistes els van fer una calorosa rebuda. Jo vaig baixar del tren i vaig caminar tot sol per l'andana. No m'esperava ningú". Stein, és un home derrotat, decebut. Com els ideals poden ser traïts, com una esperança s'apaga en poc temps.
Molt curiosa i il-luminadora és també la descripció en poques línies que fa sobre Barcelona i la seva gent, en els moments que arriba per primer cop amb les Brigades i el canvi que es produeix quan torna a la mateixa ciutat mesos després dels fets de maig. 
Obra necessària i valuosa, Brigades Internacionals. La fi d'un mite, és un llibre molt ben escrit, incòmode a vegades, lúcid i que ens ajuda a entendre algunes de les causes que van fer que la República acabés perdent la guerra.




 Brigades Internacionals. La fi d'un mite. Sygmunt Stein. Traduït del francès per Josep Alemany. Edicions de 1984.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Robert Forster

                                                 UNA NIT PER RECORDAR   Una de les actuacions més esperades del "Primera Persona" que va tenir lloc al CCCB durant els primers dies de maig de 2013 fou la de Robert Forster. Un dels fundadors del grup de pop independent The Go-Betweens s'acompanyava en aquesta ocasió per diversos músics de l'escena del nostre país ( la Part Company, amb Fred i Son, Evripidis o Adrián de Alfonso). El concert va consistir en la interpretació d'algunes de les peces més emblemàtiques del grup de Brisbane i del mateix Forster en solitari.   És possible que poques persones, fins i tot aquelles amants de la música, saben qui van ser The Go-Betweens. Si diem que van ser un dels grans de la música pop de tots els temps, comparables fins i tot als The Smiths o als Rem no exagerem. Però es clar, no van tenir la sort (o potser sí) d'entrar en l'esfera mediàtica, potser en part per què procedien de la perifèria del planeta( encara

Realitat fragmentada

Fotografia de Willy Ronis   És una percepció i gairebé un fet evident que la nostra realitat més immediata o l'acte de pensar no formen part d'un procés homogeni, continu. Són més un conjunt de fragments o discontinuïtats amb una relació ambigua entre sí. Com les peces d'un puzzle que al final del dia intentem ajustar amb més o menys èxit. La realitat és una successió d'imatges ràpides, múltiples i sovint inconnexes. En aquest sentit, el pensar també esdevé alterat, amb poca capacitat d'enlairar-se amb plena llibertat. Però fins i tot en instants de pausa, quan el temps sembla dilatar-se, la realitat també és fragmentària. És fruit d'una lluita entre els nostres sentits i el pensament? O d'un temps fracturat, irregular, que provoca uns desnivells i uns salts en la nostra percepció de la realitat?   Quan la memòria recull esdeveniments que deixen de ser present per esdevenir passat, no és capaç de deixar-nos unes imatges pulcres. La majori

La memòria, segons Erri De Luca

  Dilluns, 10 de març. Nova conferència del cicle "Ciutat oberta" que organitza el CCCB. Avui, el protagonisme recau en Erri De Luca, escriptor italià de sòlida trajectòria, autor de novel-les breus, d'una rara intensitat poètica. Però sobretot és un autor que intenta furgar en l'oblit per què torni a emergir allò que semblava irrecuperable i que mereix ser recordat. El seu és un compromís per a la memòria.       La conferència gira a l'entorn del Mediterrani i de les seves ciutats, com a lloc de trobada i d'intercanvi. En particular sobre Nàpols, la ciutat on va néixer l'any 1950. Destaca la importància que van tenir en el seu procés de formació les històries que sentia sobre la guerra i en els anys que van venir després. S'hi nota que en la seva escriptura el sentit de l'oralitat hi té un pes cabdal. Com la poesia. Erri De Luca, malgrat que escriu en prosa, és un gran poeta. Les seves frases són curtes, amb les paraules justes, d'una enor