Adam Zagajewski

  Barcelona, 20 d'octubre de 2006. Fora l'auditori del CCCB, Adam Zagajewski somriu i atent amb amabilitat a qui el vol saludar. És curiós pensar com la moderació i la senzillesa d'un artista poden trasl.ladar-se a la perfecció a la seva obra. I a més si es tracta d'un gran escriptor. El poeta i assagista polonès estava a punt de pronunciar una conferència a l'entorn de la literatura europea. En la presentació de l'acte, Jaume Vallcorba, l'editor d'alguns dels seus llibres, va dir:  "Zagajewski encarna amb precisió el dilema espiritual de l'errar, del nomadisme i de l'enyorança que tan presents estan en la nostra recent modernitat". És Zagajewski un artista radicand? El seu itinerari vital ha passat per Lvov, Gliwice, Cracòvia, Berlín, París i Houston. En algunes de les seves obres com a Dues ciutats aborda aquesta vivència i s'interroga sobre la seva identitat, fruit de múltiples veus.
  Uns quants anys més tard, Zagajewski retornà a Barcelona per presentar una obra que va escriure vint-i-cinc anys enrere i que s'acabava de traduïr al castellà: Solidaridad y soledad. En una entrevista a La Vanguardia, realitzada per Núria Escur ( 10-1-11), i a la pregunta de si temia alguna cosa ell va contestar: "Que el món s'inundi en l'obscuritat de la barbàrie. Però no sóc un gran pessimista. Encara m'emocionen, per exemple, els moments d'amistat".
Aquest compromís i la delectança per les coses minúscules, pels petits plaers de l'existència, ho transmet a la perfecció l'escriptor en un dels seus poemes, "Conquilla", recollit a Terra del foc: "Ni en la música ni en els quadres bells,/ni en els grans fets ni en el coratge,/ni tampoc en l'amor no hi ha el saber,/ sinó en totes les coses,/ en la terra i l'aire, en el dolor, en el silenci".*Una lliçó d'humilitat a la qual molts podrien agafar com a exemple. Això també requereix un art i una saviesa.

   En la belleza ajena és un dels seus llibres més bells. Una autèntica meravella. Una obra fragmentària que la podem començar a llegir per on vulguem i que sempre acabarem trobant una paraula, una frase que ens permet reconciliar-nos amb l'alta literatura. 
  Un llibre de múltiples lectures, escrit mitjançant una prosa poètica gens afectada, equilibrada, com correspon també a un gran poeta com és Zagajewski. Són una miscel-lània de textos, impressions de personatges, notes sobre pintura, música i evidentment sobre literatura, petits fets biogràfics que rescata de l'oblit. La realitat i la quotidianitat més immediates, també. I quan l'acabem, desitjarem altre cop tirar enrere i agafar una frase a l'atzar; tan és, en qualsevol hi veurem una espurna de vida, expressada en un llenguatge exquisit.


En la belleza ajena. Adam Zagajewski. Traducció d'Ángel E. Díaz Pintado. Editorial Pre-Textos.



*Terra del foc. A. Zagajewski. Traducció de Xavier Farré. Ed. Quaderns Crema.