UNA NIT PER RECORDAR
Una de les actuacions més esperades del "Primera Persona" que va tenir lloc
al CCCB durant els primers dies de maig de 2013 fou la de Robert Forster. Un dels fundadors del grup de pop independent The Go-Betweens s'acompanyava en aquesta ocasió per diversos músics de l'escena del nostre país ( la Part Company, amb Fred i Son, Evripidis o Adrián de Alfonso). El concert va consistir en la interpretació d'algunes de les peces més emblemàtiques del grup de Brisbane i del mateix Forster en solitari.
És possible que poques persones, fins i tot aquelles amants de la música, saben qui van ser The Go-Betweens. Si diem que van ser un dels grans de la música pop de tots els temps, comparables fins i tot als The Smiths o als Rem no exagerem. Però es clar, no van tenir la sort (o potser sí) d'entrar en l'esfera mediàtica, potser en part per què procedien de la perifèria del planeta( encara que fos dins del món anglosaxó). I també, probablement, per què no eren un grup avesat a la provocació i a l'escàndol gratuïts i que no tingués a veure amb el seu art. Simplement es van dedicar a fer bones cançons. I això és tot.
L'any 2006, amb la mort de l'altre component emblemàtic del grup, Grant McLennan, el grup va deixar d'actuar.
Moments abans del concert, Robert Forster es passejava tranquil-lament pels passadissos del teatre del CCCB, esbossant un somriure amable, vestit elegantment. Ni més ni menys com la seva música.
De primer començà interpretant en solitari algunes de les seves cançons escrites després de la desaparició del grup. Després, ja amb el conjunt, tocaren algunes de les cançons més recordades de The Go-Betweens ("Head full of steam" o "Born to a family", per acabar amb Spring rain), fet que accentuà encara més la comunió i l'entusiasme del públic.
Fou un gran concert. Les seves cançons, més aviat breus i d'una riquesa musical indubtable, destaquen també per unes lletres molt literàries. Forster destil-là humor i simpatia, en un ambient molt amistós; per exemple quan va batejar el grup que l'acompanyava com els Micacos. I es mostrà tothora molt comunicatiu. Sens dubte ell s'ho estava passant bé. I això es nota.
En definitiva, un concert únic. No era habitual comptar amb la presència a Barcelona de Robert Forster i, sobretot, actuant amb el grup de músics, molt solvents, creat especialment per l'ocasió. La seva coordinació fou òptima, tenint en compte els pocs dies d'assaigs que van disposar. No va ser tampoc una vetllada nostàlgica. No calia. Simplement es tractava d'escoltar bona música. I això s'acomplí a la perfecció.
Una de les actuacions més esperades del "Primera Persona" que va tenir llocal CCCB durant els primers dies de maig de 2013 fou la de Robert Forster. Un dels fundadors del grup de pop independent The Go-Betweens s'acompanyava en aquesta ocasió per diversos músics de l'escena del nostre país ( la Part Company, amb Fred i Son, Evripidis o Adrián de Alfonso). El concert va consistir en la interpretació d'algunes de les peces més emblemàtiques del grup de Brisbane i del mateix Forster en solitari.
És possible que poques persones, fins i tot aquelles amants de la música, saben qui van ser The Go-Betweens. Si diem que van ser un dels grans de la música pop de tots els temps, comparables fins i tot als The Smiths o als Rem no exagerem. Però es clar, no van tenir la sort (o potser sí) d'entrar en l'esfera mediàtica, potser en part per què procedien de la perifèria del planeta( encara que fos dins del món anglosaxó). I també, probablement, per què no eren un grup avesat a la provocació i a l'escàndol gratuïts i que no tingués a veure amb el seu art. Simplement es van dedicar a fer bones cançons. I això és tot.
L'any 2006, amb la mort de l'altre component emblemàtic del grup, Grant McLennan, el grup va deixar d'actuar.
Moments abans del concert, Robert Forster es passejava tranquil-lament pels passadissos del teatre del CCCB, esbossant un somriure amable, vestit elegantment. Ni més ni menys com la seva música.
 |
| Fotografia de Miquel Taverna |
Fou un gran concert. Les seves cançons, més aviat breus i d'una riquesa musical indubtable, destaquen també per unes lletres molt literàries. Forster destil-là humor i simpatia, en un ambient molt amistós; per exemple quan va batejar el grup que l'acompanyava com els Micacos. I es mostrà tothora molt comunicatiu. Sens dubte ell s'ho estava passant bé. I això es nota.
En definitiva, un concert únic. No era habitual comptar amb la presència a Barcelona de Robert Forster i, sobretot, actuant amb el grup de músics, molt solvents, creat especialment per l'ocasió. La seva coordinació fou òptima, tenint en compte els pocs dies d'assaigs que van disposar. No va ser tampoc una vetllada nostàlgica. No calia. Simplement es tractava d'escoltar bona música. I això s'acomplí a la perfecció.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada