Passa al contingut principal

Robert Forster

                                                 UNA NIT PER RECORDAR




  Una de les actuacions més esperades del "Primera Persona" que va tenir lloc
al CCCB durant els primers dies de maig de 2013 fou la de Robert Forster. Un dels fundadors del grup de pop independent The Go-Betweens s'acompanyava en aquesta ocasió per diversos músics de l'escena del nostre país ( la Part Company, amb Fred i Son, Evripidis o Adrián de Alfonso). El concert va consistir en la interpretació d'algunes de les peces més emblemàtiques del grup de Brisbane i del mateix Forster en solitari.
  És possible que poques persones, fins i tot aquelles amants de la música, saben qui van ser The Go-Betweens. Si diem que van ser un dels grans de la música pop de tots els temps, comparables fins i tot als The Smiths o als Rem no exagerem. Però es clar, no van tenir la sort (o potser sí) d'entrar en l'esfera mediàtica, potser en part per què procedien de la perifèria del planeta( encara que fos dins del món anglosaxó). I també, probablement, per què no eren un grup avesat a la provocació i a l'escàndol gratuïts i que no tingués a veure amb el seu art. Simplement es van dedicar a fer bones cançons. I això és tot. 
L'any 2006, amb la mort de l'altre component emblemàtic del grup, Grant McLennan, el grup va deixar d'actuar.
  Moments abans del concert, Robert Forster es passejava tranquil-lament pels passadissos del teatre del CCCB, esbossant un somriure amable, vestit elegantment. Ni més ni menys com la seva música.
Fotografia de Miquel Taverna
  De primer començà interpretant en solitari algunes de les seves cançons escrites després de la desaparició del grup. Després, ja amb el conjunt, tocaren algunes de les cançons més recordades de The Go-Betweens ("Head full of steam" o "Born to a family", per acabar amb Spring rain), fet que accentuà encara més la comunió i l'entusiasme del públic.
  Fou un gran concert. Les seves cançons, més aviat breus i d'una riquesa musical indubtable, destaquen també per unes lletres molt literàries. Forster destil-là humor i simpatia, en un ambient molt amistós; per exemple quan va batejar el grup que l'acompanyava com els Micacos. I es mostrà tothora molt comunicatiu. Sens dubte ell s'ho estava passant bé. I això es nota.
  En definitiva, un concert únic. No era habitual comptar amb la presència a Barcelona de Robert Forster i, sobretot, actuant amb el grup de músics, molt solvents, creat especialment per l'ocasió. La seva coordinació fou òptima, tenint en compte els pocs dies d'assaigs que van disposar. No va ser tampoc una vetllada nostàlgica. No calia. Simplement es tractava d'escoltar bona música. I això s'acomplí a la perfecció.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Adam Zagajewski

  Barcelona, 20 d'octubre de 2006. Fora l'auditori del CCCB, Adam Zagajewski somriu i atent amb amabilitat a qui el vol saludar. És curiós pensar com la moderació i la senzillesa d'un artista poden trasl.ladar-se a la perfecció a la seva obra. I a més si es tracta d'un gran escriptor. El poeta i assagista polonès estava a punt de pronunciar una conferència a l'entorn de la literatura europea. En la presentació de l'acte, Jaume Vallcorba, l'editor d'alguns dels seus llibres, va dir:  "Zagajewski encarna amb precisió el dilema espiritual de l'errar, del nomadisme i de l'enyorança que tan presents estan en la nostra recent modernitat". És Zagajewski un artista radicand? El seu itinerari vital ha passat per Lvov, Gliwice, Cracòvia, Berlín, París i Houston. En algunes de les seves obres com a Dues ciutats aborda aquesta vivència i s'interroga sobre la seva identitat, fruit de múltiples veus.   Uns quants anys més tard, Zagajewski ret

Abbas Kiarostami: cineasta, poeta i fotògraf

  Abbas Kiarostami ( Teheran, 1940) és sobretot conegut com a director de cinema. Autor d'una personalíssima obra i amb una de les trajectòries més sòlides i coherents dels darrers anys, és també un destacat fotògraf i poeta. De fet, aquestes dues facetes potser menys conegudes de l'artista iranià, contribueixen encara més a la comprensió de la seva visió particular sobre la vida i el món. Una ajuda a entendre les altres, tot i que amb algunes diferències. El suport utilitzat no és tan important com allò que es vol expressar. En el seu cas, un afany per assolir els aspectes essencials de l'existència, despullant-la d'elements ornamentals, però sempre amb una constant interrogació sobre tot allò que l'envolta i evitant en darrer terme la comoditat i el plaer que ens pot donar una obra que només tingui com a finalitat el pur entreteniment.      Ja fa uns anys, concretament l'any 2006, des del CCCB s'organitzà una exposició a l'entorn de Ví

Les Brigades Internacionals

                                                                           HISTÒRIA D'UNA DESIL-LUSIÓ        "Al principi, la idea d'anar-me'n a Espanya, on havia esclatat la insurrecció contra Franco, no va néixer de les ganes d'ajudar la República Espanyola, sinó de la necessitat d'ajudar-me a mi mateix". Així comença el relat de Sygmunt Stein, escrit originalment en jiddisch i publicat a París l'any 1961. Stein, periodista i militant comunista jueu de Praga, trasbalsat pels processos de Moscou, decideix participar a la Guerra Civil i s'incorpora a les Brigades Internacionals. Però l'esclat d'il-lusió i de joia en els inicis, en què la revolució estava triomfant i la unió en la lluita contra el feixisme semblava ben real, aviat féu un tomb i una sèrie d'esdeveniments contradictoris i decebedors ocuparen el seu lloc.    Stein des d'una posició de treball més o menys privilegiada observa els canvis que es produeixen i com s