Passa al contingut principal

Robert Forster

                                                 UNA NIT PER RECORDAR




  Una de les actuacions més esperades del "Primera Persona" que va tenir lloc
al CCCB durant els primers dies de maig de 2013 fou la de Robert Forster. Un dels fundadors del grup de pop independent The Go-Betweens s'acompanyava en aquesta ocasió per diversos músics de l'escena del nostre país ( la Part Company, amb Fred i Son, Evripidis o Adrián de Alfonso). El concert va consistir en la interpretació d'algunes de les peces més emblemàtiques del grup de Brisbane i del mateix Forster en solitari.
  És possible que poques persones, fins i tot aquelles amants de la música, saben qui van ser The Go-Betweens. Si diem que van ser un dels grans de la música pop de tots els temps, comparables fins i tot als The Smiths o als Rem no exagerem. Però es clar, no van tenir la sort (o potser sí) d'entrar en l'esfera mediàtica, potser en part per què procedien de la perifèria del planeta( encara que fos dins del món anglosaxó). I també, probablement, per què no eren un grup avesat a la provocació i a l'escàndol gratuïts i que no tingués a veure amb el seu art. Simplement es van dedicar a fer bones cançons. I això és tot. 
L'any 2006, amb la mort de l'altre component emblemàtic del grup, Grant McLennan, el grup va deixar d'actuar.
  Moments abans del concert, Robert Forster es passejava tranquil-lament pels passadissos del teatre del CCCB, esbossant un somriure amable, vestit elegantment. Ni més ni menys com la seva música.
Fotografia de Miquel Taverna
  De primer començà interpretant en solitari algunes de les seves cançons escrites després de la desaparició del grup. Després, ja amb el conjunt, tocaren algunes de les cançons més recordades de The Go-Betweens ("Head full of steam" o "Born to a family", per acabar amb Spring rain), fet que accentuà encara més la comunió i l'entusiasme del públic.
  Fou un gran concert. Les seves cançons, més aviat breus i d'una riquesa musical indubtable, destaquen també per unes lletres molt literàries. Forster destil-là humor i simpatia, en un ambient molt amistós; per exemple quan va batejar el grup que l'acompanyava com els Micacos. I es mostrà tothora molt comunicatiu. Sens dubte ell s'ho estava passant bé. I això es nota.
  En definitiva, un concert únic. No era habitual comptar amb la presència a Barcelona de Robert Forster i, sobretot, actuant amb el grup de músics, molt solvents, creat especialment per l'ocasió. La seva coordinació fou òptima, tenint en compte els pocs dies d'assaigs que van disposar. No va ser tampoc una vetllada nostàlgica. No calia. Simplement es tractava d'escoltar bona música. I això s'acomplí a la perfecció.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'aforisme i altres formes breus

La literatura fragmentària adopta diverses formes expressives com poden ser l'aforisme, la màxima, la sentència, l'apotegma, el proverbi, el refrany o l'adagi. Però també podem entendre l'escriptura fragmentària en un sentit més ampli i incloure altres tipus de reflexions, pensaments i escrits generalment breus sobre determinats temes o bé notes biogràfiques. Fragments dispersos que poden atènyer a diversos gèneres, a vegades presentats de forma deliberadament desordenada, sense cap voluntat de ser sistemàtic. Ha estat l'aforisme el parent pobre de la literatura? No se l'ha qualificat a vegades com una forma literària menor, amb poca substància, fàcil, excessivament tancada en sí mateixa, poc airejada, orientada bàsicament a un ensenyament moral? De la mateixa manera que no totes les novel-les són iguals i que una bona novel-la és fruit de l'esforç i del talent, un aforisme (com un conte o un microrelat) requereix una saviesa, una complexitat i una conce

Abbas Kiarostami: cineasta, poeta i fotògraf

  Abbas Kiarostami ( Teheran, 1940) és sobretot conegut com a director de cinema. Autor d'una personalíssima obra i amb una de les trajectòries més sòlides i coherents dels darrers anys, és també un destacat fotògraf i poeta. De fet, aquestes dues facetes potser menys conegudes de l'artista iranià, contribueixen encara més a la comprensió de la seva visió particular sobre la vida i el món. Una ajuda a entendre les altres, tot i que amb algunes diferències. El suport utilitzat no és tan important com allò que es vol expressar. En el seu cas, un afany per assolir els aspectes essencials de l'existència, despullant-la d'elements ornamentals, però sempre amb una constant interrogació sobre tot allò que l'envolta i evitant en darrer terme la comoditat i el plaer que ens pot donar una obra que només tingui com a finalitat el pur entreteniment.      Ja fa uns anys, concretament l'any 2006, des del CCCB s'organitzà una exposició a l'entorn de Ví

Unes notes sobre cultura contemporània

                                                                             HARING, BARCELONA I EL CCCB       Al costat mateix del Macba i prop del CCCB, a punt d'entrar a la plaça de Joan Coromines, i justament al costat del mural ceràmic d'Eduardo Chillida, podem contemplar de nou l'obra de l'artista nord-americà Keith Haring.    A finals de febrer de l'any 1989, Haring, de pas per Barcelona, va pintar en un mur inclinat i desgastat situat a la Plaça Salvador Seguí, prop de l'actual Filmoteca, un mural sobre la sida. Hi va trigar unes cinc hores i volia ser un missatge d'alerta sobre una malaltia que en aquells anys feia força estralls i patia un estigma social prou palpable. El mateix artista va morir de la sida el 1990. Arran de la remodelació que experimentà el barri en el marc dels Jocs Olímpics, el mural també va veure's afectat i fou retirat, però abans es féu un calc a mida real. Ara, vint-i-cinc anys després, s'ha rep