Passa al contingut principal

Abbas Kiarostami: cineasta, poeta i fotògraf


  Abbas Kiarostami ( Teheran, 1940) és sobretot conegut com a director de cinema. Autor d'una personalíssima obra i amb una de les trajectòries més sòlides i coherents dels darrers anys, és també un destacat fotògraf i poeta. De fet, aquestes dues facetes potser menys conegudes de l'artista iranià, contribueixen encara més a la comprensió de la seva visió particular sobre la vida i el món. Una ajuda a entendre les altres, tot i que amb algunes diferències. El suport utilitzat no és tan important com allò que es vol expressar. En el seu cas, un afany per assolir els aspectes essencials de l'existència, despullant-la d'elements ornamentals, però sempre amb una constant interrogació sobre tot allò que l'envolta i evitant en darrer terme la comoditat i el plaer que ens pot donar una obra que només tingui com a finalitat el pur entreteniment.
  
  Ja fa uns anys, concretament l'any 2006, des del CCCB s'organitzà una exposició a l'entorn de Víctor Erice i Abbas Kiarostami, a partir d'una correspondència filmada que va durar uns mesos. Fou concebuda com un diàleg entre les dues filmografies. En el marc d'aquesta exposició també va tenir lloc una conversa entre els dos autors en què van parlar sobre la seva trajectòria i com entenien el cinema. 
En un moment determinat es va plantejar si a través de les obres podem conèixer realment els seus autors. La resposta podria ser afirmativa en la mesura que tota creació pot beure d'allò més pregon i més personal de cadascú. Com un mirall, ens torna imatges del pensament i de l'autobiografia vivencial i espiritual.
  
  El cinema de Kiarostami es basa en l'observació minuciosa, en la paciència i en l'atenció de les petites coses de la vida. Això també ho podem veure en els seves obres que no pertanyen exactament al cinema. Hi ha una concentració i una mena de comunió amb el que l'envolta.
En les seves fotografies hi podem trobar, sobretot, paisatges nevats, imatges on la pluja dibuixa una obra gairebé abstracta, camins i carreteres desèrtiques en el sí d'espais immensos.  Com expressa Charles Tesson en el catàleg que s'edità per a l'exposició,  "el camí no travessa ni cobreix mai la totalitat del paisatge mostrat". Són camins fragmentaris, plens d'incerteses, com és la mateixa existència humana, ja de per sí inconsistent. La presència de l'ésser humà en la immensitat de la natura ja és un signe de la nostra fragilitat. 
La neu, per exemple, no està present en el cinema de Kiarostami. Sí, en canvi, llargues carreteres per on deambulen els seus personatges, dins d'un cotxe, descobrint el paisatge. Així, si la sèrie de camins i de carreteres ens apropa a la seva filmografia, la que té com a protagonista paisatges nevats ens n'allunya. L'arbre, sovint solitari, és també una presència destacada no solament a les seves fotografies sinó també en els seus films. 

   Com a poeta sol escriure poemes molt breus, a l'estil dels haikus japonesos. En la tradició poètica de l'Iran s'anomenen josravanis.
El cinema, la poesia o la fotografia no són sinó el suport d'unes inquietuds comunes d'un artista amb una obra molt coherent, profunda i d'una gran bellesa. Mitjançant la depuració, allò fragmentari, el silenci i l'absència pinta una visió del món que no deixa de ser una manera de preguntar-se sobre el misteri de la vida.




Poemes*:

El cuervo negro                                                    A la hora de salir de la mina
con sorpresa se mira a sí mismo                           la blancura de la nieve
en el campo cubierto de nieve                              deslumbró los ojos de los mineros


Nada se puede hacer                                            Una gota de lluvia
cuando el cielo                                                     se desliza por la hoja de boj
tiene intención de llover                                        cae sobre el agua turbia


El perro vagabundo                                               El humo de la vela
se lava el cuerpo                                                   ennegrece
en la lluvia primaveral                                            el ala colorida de la mariposa







                                 





*Compañero del viento. Abbas Kiarostami. Traducció del persa a càrrec d'Ahmad Taherí i Clara Janés. Ediciones del Oriente i del Mediterráneo.








                                        

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'aforisme i altres formes breus

La literatura fragmentària adopta diverses formes expressives com poden ser l'aforisme, la màxima, la sentència, l'apotegma, el proverbi, el refrany o l'adagi. Però també podem entendre l'escriptura fragmentària en un sentit més ampli i incloure altres tipus de reflexions, pensaments i escrits generalment breus sobre determinats temes o bé notes biogràfiques. Fragments dispersos que poden atènyer a diversos gèneres, a vegades presentats de forma deliberadament desordenada, sense cap voluntat de ser sistemàtic. Ha estat l'aforisme el parent pobre de la literatura? No se l'ha qualificat a vegades com una forma literària menor, amb poca substància, fàcil, excessivament tancada en sí mateixa, poc airejada, orientada bàsicament a un ensenyament moral? De la mateixa manera que no totes les novel-les són iguals i que una bona novel-la és fruit de l'esforç i del talent, un aforisme (com un conte o un microrelat) requereix una saviesa, una complexitat i una conce

Les Brigades Internacionals

                                                                           HISTÒRIA D'UNA DESIL-LUSIÓ        "Al principi, la idea d'anar-me'n a Espanya, on havia esclatat la insurrecció contra Franco, no va néixer de les ganes d'ajudar la República Espanyola, sinó de la necessitat d'ajudar-me a mi mateix". Així comença el relat de Sygmunt Stein, escrit originalment en jiddisch i publicat a París l'any 1961. Stein, periodista i militant comunista jueu de Praga, trasbalsat pels processos de Moscou, decideix participar a la Guerra Civil i s'incorpora a les Brigades Internacionals. Però l'esclat d'il-lusió i de joia en els inicis, en què la revolució estava triomfant i la unió en la lluita contra el feixisme semblava ben real, aviat féu un tomb i una sèrie d'esdeveniments contradictoris i decebedors ocuparen el seu lloc.    Stein des d'una posició de treball més o menys privilegiada observa els canvis que es produeixen i com s