Passa al contingut principal

La memòria, segons Erri De Luca



  Dilluns, 10 de març. Nova conferència del cicle "Ciutat oberta" que organitza el CCCB. Avui, el protagonisme recau en Erri De Luca, escriptor italià de sòlida trajectòria, autor de novel-les breus, d'una rara intensitat poètica. Però sobretot és un autor que intenta furgar en l'oblit per què torni a emergir allò que semblava irrecuperable i que mereix ser recordat. El seu és un compromís per a la memòria. 
  
  La conferència gira a l'entorn del Mediterrani i de les seves ciutats, com a lloc de trobada i d'intercanvi. En particular sobre Nàpols, la ciutat on va néixer l'any 1950. Destaca la importància que van tenir en el seu procés de formació les històries que sentia sobre la guerra i en els anys que van venir després. S'hi nota que en la seva escriptura el sentit de l'oralitat hi té un pes cabdal. Com la poesia. Erri De Luca, malgrat que escriu en prosa, és un gran poeta. Les seves frases són curtes, amb les paraules justes, d'una enorme significació, a les portes del silenci. 

  El Nàpols de la postguerra, les seves illes, el difícil pas de la infantesa a l'adolescència o el mar són temes constants a la seva obra. "El mar és per a mi el lloc on la ciutat s'atura a la força", ens diu durant la conferència. Aquest mar, testimoni d'incomptables històries extraordinàries però també tràgiques, és el darrer escull per a molta gent per assolir una vida millor. I posant barreres i artificis cruels no s'aconseguirà aturar la història, ja que "els fluxos migratoris no es poden aturar". Les ciutats i les persones són fets de la barreja de nombroses empremtes rebudes al llarg de la història. I amb més raó si es tracta d'una ciutat mediterrània.
  "Jo no sóc el meu nom. Sóc una varietat de persones. Cada cop hi ha més absents. Els empaito amb l'escriptura. Els faig sortir de l'absència. L'escriptura pren l'essencial de la vida. És una resta de la vida". La seva escriptura, per concentrada i intensa, sembla a vegades com si ens llancés aforismes, formes breus de palpable intensitat.
  
  Erri De Luca va treballar durant molts anys de paleta, va formar part del grup de l'esquerra revolucionària Lotta Continua en la seva joventut i va conduir camions durant la guerra de Bòsnia, abans de dedicar-se plenament a la literatura. A més, ha traduït de l'hebreu diversos llibres de la Bíblia. Ens comenta també que en una visita que va fer a Polònia, s'interessà pel jiddisch, la llengua dels jueus orientals, molt delmada a causa de la Xoà. Es va decidir a aprendre-la; en certa manera li recordava el dialecte napolità, diu amb un mig somriure. Per tant, una doble memòria lingüística: un compromís amb la llengua de molts dels perseguits per la barbàrie i la llengua de la seva infantesa, la llengua eminentment oral, la del dialecte sempre en perill d'extinció. La memòria, l'arma que encara tenen les víctimes de la història contra els seus botxins. I Erri De Luca, ens ho recorda amb les seves paraules.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Adam Zagajewski

  Barcelona, 20 d'octubre de 2006. Fora l'auditori del CCCB, Adam Zagajewski somriu i atent amb amabilitat a qui el vol saludar. És curiós pensar com la moderació i la senzillesa d'un artista poden trasl.ladar-se a la perfecció a la seva obra. I a més si es tracta d'un gran escriptor. El poeta i assagista polonès estava a punt de pronunciar una conferència a l'entorn de la literatura europea. En la presentació de l'acte, Jaume Vallcorba, l'editor d'alguns dels seus llibres, va dir:  "Zagajewski encarna amb precisió el dilema espiritual de l'errar, del nomadisme i de l'enyorança que tan presents estan en la nostra recent modernitat". És Zagajewski un artista radicand? El seu itinerari vital ha passat per Lvov, Gliwice, Cracòvia, Berlín, París i Houston. En algunes de les seves obres com a Dues ciutats aborda aquesta vivència i s'interroga sobre la seva identitat, fruit de múltiples veus.   Uns quants anys més tard, Zagajewski ret

Les Brigades Internacionals

                                                                           HISTÒRIA D'UNA DESIL-LUSIÓ        "Al principi, la idea d'anar-me'n a Espanya, on havia esclatat la insurrecció contra Franco, no va néixer de les ganes d'ajudar la República Espanyola, sinó de la necessitat d'ajudar-me a mi mateix". Així comença el relat de Sygmunt Stein, escrit originalment en jiddisch i publicat a París l'any 1961. Stein, periodista i militant comunista jueu de Praga, trasbalsat pels processos de Moscou, decideix participar a la Guerra Civil i s'incorpora a les Brigades Internacionals. Però l'esclat d'il-lusió i de joia en els inicis, en què la revolució estava triomfant i la unió en la lluita contra el feixisme semblava ben real, aviat féu un tomb i una sèrie d'esdeveniments contradictoris i decebedors ocuparen el seu lloc.    Stein des d'una posició de treball més o menys privilegiada observa els canvis que es produeixen i com s